Elegía a Ramon Sijé

(En Orihuela, su pueblo y el mío, se me
ha muerto como del rayo Ramón Sijé, con
quien tanto quería.)

Yo quiero ser llorando el hortelano
de la tierra que ocupas y estercolas,
compañero del alma, tan temprano.

Alimentando lluvias, caracolas
y órganos mi dolor sin instrumento
a las desalentadas amapolas

daré tu corazón por alimento.
Tanto dolor se agrupa en mi costado,
que por doler me duele hasta el aliento.

Un manotazo duro, un golpe helado,
un hachazo invisible y homicida,
un empujón brutal te ha derribado.

No hay extensión más grande que mi herida,
lloro mi desventura y sus conjuntos
y siento más tu muerte que mi vida.

Ando sobre rastrojos de difuntos,
y sin calor de nadie y sin consuelo
voy de mi corazón a mis asuntos.

Temprano levantó la muerte el vuelo,
temprano madrugó la madrugada,
temprano estás rodando por el suelo.

No perdono a la muerte enamorada,
no perdono a la vida desatenta,
no perdono a la tierra ni a la nada.

En mis manos levanto una tormenta
de piedras, rayos y hachas estridentes
sedienta de catástrofes y hambrienta.

Quiero escarbar la tierra con los dientes,
quiero apartar la tierra parte a parte
a dentelladas secas y calientes.

Quiero minar la tierra hasta encontrarte
y besarte la noble calavera
y desamordazarte y regresarte.

Volverás a mi huerto y a mi higuera;
por los altos andamios de las flores
pajareará tu alma colmenera

de angelicales ceras y labores.
Volverás al arrullo de las rejas
de los enamorados labradores.

Alegrarás la sombra de mis cejas,
y en tu sangre se irán a cada lado
disputando tu novia y las abejas.

Tu corazón, ya terciopelo ajado,
llama a un campo de almendras espumosas
mi avariciosa voz de enamorado.

A las aladas almas de las rosas
del almendro de nata le requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero.

Miguel Hernández

http://es.youtube.com/watch?v=vKPhKUCcIQc

POESIA i +

POESIA i + , el Festival d'estiu de Caldes d'Estrac, presenta divuit espectacles entre el 27 de juny i el 27 de juliol.
El dia 27 de juny, a les 10 del vespre, el Parc de can Muntanyà, acollirà un recital de Raimon que, acompanyat dels seus músics, oferirà un repàs antològic a la seva trajectòria artística, amb cançons seves i altres sobre poetes antics i moderns.
Serà l'inici d'un festival, que enguany ens porta noms com els de Sílvia Bel, amb un text misteriós de Mercè Rodoreda, o d'Imma Colomer, amb contes de Pere Calders o de Gemma Reguant que ens recordarà Palau i Fabre en els seus textos.

Pau Riba recitarà els seus poemes, Toti Soler i Cinta Massip recordaran Maria Mercè Marçal, evocarem les cançons d'Ovidi Montllor en la veu de Jordi Vidal i Josep Pedrals ens presentarà el seu nou espectacle poètic i musical. Ma. Angels Anglada hi serà present en la música de Josep Tero i en la veu de les actrius Pepa López i Carme Callol.
I la Nit de Poetes, que comptarà amb la presència i la poesia de Marta Pessarrodona, Teresa Colom i Jaume Subirana.
I molts altres espectacles que completen el programa. Una programació que enguany s'expandeix i ocupa també l'Entresòl de La Pedrera, a Barcelona, tots els dimecres de juliol.
Un festival que vol fer present Caldes d'Estrac i la Fundació Palau en el context dels festivals d'estiu de la costa catalana i que compta amb la decidida col.laboració de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac i de la Institució de les Lletres Catalanes.

Programa complet del Festival de Poesia

Vinyes verdes vora el mar (Josep Maria de Segarra)

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,

sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,

vora la vela que passa;

cap al mar vincleu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat

del verd en l'hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina,

i al fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina...

Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...

Dins del cep s'adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d'or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau cap al tard...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

Lluis Maymó.

Aiguamarina

Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.


Josep Maria de Segarra.


Carla.

Així com cell qui es veu prop de la mort - Ausiàs March

Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
en pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.



Mariona.

Criatura dolcíssima, Joan Fuster

Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d’idea,
la mà que entre les meues perdurava!

No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.

Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.

Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t’intentava noms i altres carícies.

Vindrà l’hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.

¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?


Sara

MESTER D'AMOR, Joan Salvat-Papasseit

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

Mireia Alarcón

L'alquimista

Comiat
Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.

La tinta m’empastifa els dits, les venes…

He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit,

on podré inscriure la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,

la tempesta en la sang sinó en la sang,

l’arbre i el vent sinó en el vent d’un arbre?

¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,

morint-me?La resta són paraules…

Res no sabré ja escriure de millor.

Massa a prop de la vida visc.

Els mots se’m moren a dins i jo visc en les coses

_

Josep Palau i Fabre

_

Mercè Cama