7 de juny

Avui, 7 de juny, negrós, trist, silenciós…

ja no estàs a prop meu , però si lluny i en un record sempre present.

El silenci em persegueix, jo li dono la benvinguda. En la memòria em queden moments, on en una tarda d’hivern em vas jurar amor etern, si, amor etern, ho estàs complint, només en la memòria.

Vas amunt i avall, sense preocupar-te re, i jo segueixo aquí esperant la teva arribada i dir-li adéu al silenci.

Avui, 7 de juny, negrós, trist, silenciós

Paula Sánchez

Vilassar de Mar

Sóc del petit poble vilassarenc on pengem ases al campanar per Nadal i sense pensar desapareix el rellotge del poble sense saber on ha anat a parar.
Per Sant Joan fem festes sense parar, celebrem la diada del nostre patró Joan.
Un cop a l’any Vilassar és un paradís, on tots els carrers estan replets de flors i colors que formen el que se’n diu un mar de flors.
Des de la finestra puc veure l’etern i infinit mar, on des del Castell de Burriac vigilen qui ve i qui se’n va.


Paula Sánchez

Diga'm

T'estimo,
no t'estimo,
et beso, t'abraço, et detesto,
et deixo i no et deixo.

Et desitjo,
t'enanyo, t'acaricio,
t'odio quan vull,
però faig cas al teu cor
i sempre,
et dono la mà.

Et dono la mà
i sento dins meu papallones
que aletejen fortament.

Ara,
després d'aquesta confessió,
d'aquesta humil confessió,
diga'm, explica'm,
quin sentiment és aquest,
el que s'amaga darrere les nostres mans.

Diga'm, explica'm.



Meritxell

Dóna'm

Dóna'm la mà.
Estima'm,
no m'estimis.
Besa'm, abraça'm, detesta'm,
deixa'm, no em deixis!

Desitja'm.
Enganya'm, acaricia'm,
odia'm si vols...
Però dóna'm la mà.
Dóna'm.



Carla.

Res, és clar

Entra poca llum per la finestra
suficient per veure volar la pols.
Àcars que no saben si pugen o baixen
a l'instant d'una habitació fosca
que va deixant d'existir.

És mínima l'acció i qualsevol moment
em fa dubtar si creixo,
o més aviat em faig petita.

Puc palpar els moments més buits,
I no trobo sorra per omplir-los,
ni tan sols coure per tapar el forat
que ens ha deixat la tardor.

Des de que el temps és groc,
i el verd s'amaga,
des de que penso la teva olor
i no aconsegueixo trobar-la...

...Només m'acompanya la incertesa,
de no saber si això em fa créixer,
o més aviat em fa petita.

Elena Ponce