Avui, 7 de juny, negrós, trist, silenciós…
ja no estàs a prop meu , però si lluny i en un record sempre present.
El silenci em persegueix, jo li dono la benvinguda. En la memòria em queden moments, on en una tarda d’hivern em vas jurar amor etern, si, amor etern, ho estàs complint, només en la memòria.
Vas amunt i avall, sense preocupar-te re, i jo segueixo aquí esperant la teva arribada i dir-li adéu al silenci.
Avui, 7 de juny, negrós, trist, silenciós
Paula Sánchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada