Jo no et vinc a veure, aquest paper hi ve per mi, ell sóc jo, i metamorfosis, ara estic entre els teus dits.
Cada lletra és un poema, cada mot és un sospir;
Cada frase una abraçada… i un petó els punts suspensius.
‘’ Ja que jo sóc la carta i tan a prop de mi et tinc, fes un petó en aquests versos i amaga’ls en el teu pit!
Que a prop del teu cor, hermós que bé hi estaré dormint!’’
Maria Pedrera
4 comentaris:
María, Adéu!
Aquests són els versos que mes m’han agradat del llibre de Montserrat Roig.
us ho dedico a tota la classe!!
Ha sigut un any meravellós, os trobaré molt a faltar!
Petons!
Maria.
Mariaa
Que se't trobarà molt a faltar l'any que vé
Bueno, que et vagi tot molt bé i tinguis molta sort =)
Petonss
Sara
Mariaaaaa! És una pena que marxis ara, però espero que et vagi tot molt bé i que ens seguim veient de tant en tant :)
un petó enorme
i sort!!
MAARIAAA!
q boniiic!
et trobarem a faltaaaar:(
esperu q tot et vagi mb i que siguis feliç
petooons!!
Carla.
Publica un comentari a l'entrada