Nit de juny

Quin silenci, aquella nit de juny.Tot el món dormia.Cap soroll, cap interrupció a aquella tranquil·litat que només apreciem els que tenim insomni.
Encenc el llum, miro el rellotge.Les dues de la matinada i jo sense poder dormir.El torno a apagar, i m'estiro de cara el sostre, disposada a no pensar en res i dormir.
Una nit més, m'he desvetllat, he d'admetre que la nit m'ha guanyat altra vegada.No vull tornar a mira quina hora és.No m'aixeco.Tan disposada com estava a no pensar en res, la meva ment es disposa a fer un viatje per milers de records que em vénen al cap quan menys ho espero.
Tanco els ulls encara que no pugui dormir.A la penombra, enmig del silenci,m'imagino que ets aquí al meu costat.Fins i tot puc veure't sense esforçar-m'hi gaire.El teu cabell negre, aquells ulls que mai puc deixar de mirar, aquell somriure que em fa somriure a mi encara que sigui el dia més trist.Recordo la teva veu, la teva olor, el calor d'aquells braços que m'abracen quan ho necessito.Recordo tants petons, tantes estones alegres, tantes estones que no ho són tant, tantes passejades per qualsevol lloc agafada de la teva mà, aquella impaciència que em domina esperant que sigui l'hora de veure't, les cartes, les trucades, les nits sentint-te dormint al meu costat.
Voldria dir-te tantíssimes coses, fer-te saber que per a mi tenir-te a prop és el millor regal que puc demanar cada dia.I t'he d'agraïr tantes, tantes coses.. Què puc dir-te?Et coneixes tant bé com jo tot el que hem compartit durant aquests darrers tres anys.
Quin silenci aquella nit de juny.Estirada cara al sostre, escoltant atentament el silenci, i esperant que es faci de dia per explicar-te tot aixó que he recordat ara amb una simple frase: T'estimo.


Sara