Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
en pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
Mariona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
El nostre amic Ausiàs!! espero que es portés bé a l'examen.
en fi, es molt d'hora, vaig a seguir estudiant llatí :D
Mercè.
Ja he vist les modificacions, però continua havent-hi massa espai entre el poema i el teu nom.
Ramon
ara està bé? :S
ja tinc la cançó de lluís llach ja mirarem com penjar-la.
apa un salut!jeje
Mariona.
Publica un comentari a l'entrada