dimarts, 27 de maig del 2008

Sant Antoni de Calonge

Sóc d'un petit poble de la Costa Brava, un poble amb mar i amb muntanya, de pescadors i caçadors. Un poble preciós on vaig néixer i començar a créixer. On vaig dir la meva primera paraula, on vaig aprendre a anar amb bicicleta i a enfilar-me als arbres, on vaig jugar amb la neu aquell hivern amb els meus germans, on vaig començar a nedar i a fer grans castells de sorra.
Un poble ple de gent, aquella dona que donava menjar als ocells i pintava magnífics quadres, aquell capellà que sempre tenia dones a casa, i aquells nens jugant a la plaça de l'església fins que es feia de nit.
Un poble que ara veig trist i adormit, perquè ja no hi visc.







Mercè Cama Vilà

3 comentaris:

Mon ha dit...

q bonito fué viajar hasta calongeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee



un dia hi hem d'anar xd


petooo!





Carla.

Mon ha dit...

Encara hi vas a Calonge? Hi tornaries?

Ella ha dit...

Demà (diumenge) vaig a St.Antoni a destintoxicar-me :)