Sóc d'un petit poble de la Costa Brava, un poble amb mar i amb muntanya, de pescadors i caçadors. Un poble preciós on vaig néixer i començar a créixer. On vaig dir la meva primera paraula, on vaig aprendre a anar amb bicicleta i a enfilar-me als arbres, on vaig jugar amb la neu aquell hivern amb els meus germans, on vaig començar a nedar i a fer grans castells de sorra.
Un poble ple de gent, aquella dona que donava menjar als ocells i pintava magnífics quadres, aquell capellà que sempre tenia dones a casa, i aquells nens jugant a la plaça de l'església fins que es feia de nit.
Un poble que ara veig trist i adormit, perquè ja no hi visc.
Mercè Cama Vilà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
q bonito fué viajar hasta calongeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
un dia hi hem d'anar xd
petooo!
Carla.
Encara hi vas a Calonge? Hi tornaries?
Demà (diumenge) vaig a St.Antoni a destintoxicar-me :)
Publica un comentari a l'entrada