Dóna'm la mà.
Estima'm,
no m'estimis.
Besa'm, abraça'm, detesta'm,
deixa'm, no em deixis!
Desitja'm.
Enganya'm, acaricia'm,
odia'm si vols...
Però dóna'm la mà.
Dóna'm.
Carla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Desperteu...
Desperteu, colla d'encantats, torneu a la realitat, baixeu de la vostra torre i toqueu descalços la terra. Ja és bo, ja, que de tent en tant, o de tant en tent, furgueu nous horitzons, però que la fortor del mar no us captivi per sempre l'esguard.
Aquells que dolços t'ajuden amables et giraran la cara, espia'ls quan dorms i t'enyoraràs tranquil l'endemà. Si peses figues la vigília la nostra vetlla et serà inútil.
Encara que us sembli mentida aviat començarà tot de nou.
Mon
__
Cites
- Libertad es algo que sólo en tus entrañas bate como el relámpago. (M.Hernández)
- Quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silenci. (Anònim)
- La felicidad humana generalmente no se logra con grandes golpes de suerte, que pueden ocurrir pocas veces, sino con pequeñas cosas que ocurren todos los días. (B.Franklin)
- Sóc suficientment lleig i suficientment baix com per triomfar per mi mateix. (Woody Allen)
- Hi ha dos tipus de persones: els bons i els dolents. Els bons dormen bé, però els dolents sembla que s'ho passen millor mentre estan desperts. (Woody Allen)
- La vida está hecha de pequeñas cosas: un pequeño yate, una pequeña mansión, una pequeña fortuna...(Woody Allen)
- El dinero es como cualquier otro virus:una vez pudre el alma del que lo alberga,parte en busca de sangre fresca(La sombra del viento-Carlos Ruíz Zafón)
- El mundo es un cáncer que se devora a si mismo (Henry Miller-Trópico de Cáncer)
- Si Diós tan sólo me hiciera una simple señal, como hacer un ingreso a mi nombre en un banco! (Woody Allen)
- La verdad es como una manta que te deja los pies fríos (El Club de Los Poetas Muertos)
- Sólo busco a una mujer a la que le gusten las películas de kung-fú y sepa apreciar las cosas buenas de la vida, como el azúcar (Amor a Quemarropa)
- ¡Nunca serás ni siquiera un vegetal porque hasta las alcachofas tienen corazón! (Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain)
- Viure, conviure i de tant en tant riure.
Arxiu del blog
-
▼
2008
(50)
- ► de setembre (3)
-
▼
de maig
(26)
- Vilassar de Mar
- Vinyes verdes vora el mar (Josep Maria de Segarra)
- el meu estimat barri
- Aiguamarina
- Sant Antoni de Calonge
- Marfanta
- Cerdanyola
- Aquell home
- Just eren tocades les nou de la nit
- Ghost World
- Nit
- París
- La cançó de la felicitat =)
- Idil·li xorc
- Diga'm
- Que tinguis sort
- Plorant les hores
- Així com cell qui es veu prop de la mort - Ausiàs ...
- Dóna'm
- Ull per ull - Adrià Puntí
- Criatura dolcíssima, Joan Fuster
- Realitat
- Res, és clar
- Otis Redding
- MESTER D'AMOR, Joan Salvat-Papasseit
- L'alquimista
-
_
5 comentaris:
hòstia, no sé què he fet
no m'agrada massa el poema, per no dir gens xd
Carla.
Aquest poema em recorda a aquell de l'Enric Cassases de "dona'm, mata'm, corda...i tal". Reflexa molt bé aquell sentiment de... voler o no voler, de inseguretat. Està molt bé.
No sabia jo que teniem tantes poetes a classe x)
un petoneeeet!!
Elena
Molt bé, Carla. El poema dius -tu mateixa- que no t'agrada massa. A mi sí que m'agrada, i a diferència d'altres escrits crec que aquest poema en pot donar d'altres. Vull dir, que pot continuar-lo, com una història. Per exemple, pots fer que parli l'altre...
Continua.
Ramon
Uauu... és super maco. D'aquí a uns anys una de nosaltres publicarà un llibre, jo ho sé, jeje.
Mercè.
Publica un comentari a l'entrada