Text: Fragment "Trópico de Cáncer" Henry Miller
Foto: "Au Pont de l'Alma", Robert Doisneau
Elena Ponce
diumenge, 18 de maig del 2008
París
No és l’atzar el que impulsa la gent com nosaltres a París. París tan sols és un escenari artificial, un escenari giratori que permet a l’espectador visualitzar totes les fases del conflicte. Per si mateix, París no inicia drames, doncs aquest comencen a un altre lloc. París tan sols és un instrument obstètric que arranca l’embrió viu de la matriu i el col·loca a la incubadora. París és el bressol dels naixements artificials. Aquí, cadascú torna a la seva terra; somia que torna a Berlín, Nova York, Chicago, Viena, Minsk. Viena mai és més Viena que a París. Tot és apoteòsic. El bressol lliura els seus nens i altres ocupen els seu llocs. Aquí es pot llegir a les parets on van viure Zola, Balzac, Dante, Strindberg i tots aquells que alguna vegada, van ser algú. Tothom a viscut a París durant un moment o altre. No obstant, ningú mor aquí...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
(Cal tenir en compte que quan aquest llibre va ser escrit, París era l'escenari del món, d'on sortien els grans artistes, i on els grans artistes anaven a parar) perque ens entenguem, si la el món fos una casa, París seria la sala de pensar, dibuixar i... ¿fumar? xD La sala snob, vamos.
Elena
És un fragment molt bonic o, si més no, està molt ben fet.
A més, en Busquets estarà content, en el text s'hi nombra, entre altres, a Émile Zola xD
apa,
salut!
Torno aquí per signar que si no em renyen. Molt bé, per tot, especialment per la traducció.
Us agrada Jacques Brel?
Ramon
Publica un comentari a l'entrada