Cerdanyola, el nom del barri on visc i on he viscut sempre.Un lloc normal i corrent, ple de gent normal i corrent, amb les seves obligacions i preocupacions, com tothom.
Visc en un segon pis del carrer del Rosselló, on tinc una habitació amb les parets plenes de fotos de gent que conec o de gent que creia haver conegut.Des del balcó d'aquest pis es pot veure un parc ni massa gran ni massa petit on els nens juguen a futbol quan fa bon temps.A les tardes, el sol entra plenament pel nostre balcó i ens permet veure el parc, el carrer, la gent que hi passa i fins i tot, aquelles muntanyes d'allà al fons on sembla que no hi hagi estat mai ningú.La llum il·lumina tot el menjador, on el petit de la casa ha començat a fer les seves primeres passes,
petites i insegures, sense atrevir-se a deixar anar la meva mà, però sempre amb aquell somriure ingenu que tenen els nens petits.
Sara
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bé, aixó és el text que havíem de portar avui de deures, com no l'he portat i en Ramon ha dit que el penjessim doncs aquí està xD
La veritat és que a mi no m'agrada gaire(per no dir gens), em sembla que he barrejat massa coses sense sentit però aixó és el que ha sortit i aquí es queda xD
Bon cap de setmana a tots!
Sara
molt bona la idea la del teu germà (comença a caminar ja??)
un ptnet sara
La veritat és que a mi sí que m'agrada, de debò.
Felicitats.
Ramon
Publica un comentari a l'entrada