Eren tocades les 21h de la nit. Quina sensació més estranya. Quasi em faltava l'alè per respirar.
Jo era allà, a les fosques, dins la meva habitació enfront d'una gran finestra que acaparava gran part d'un cel estrellat com mai l'havia vist.
Recordo la meva cara reflectida al vidre fred de la finestra; era una nit del mes de Març. Els meus ulls s'enfonsaven en un mar de llàgrimes que no cessava, i un miler d'imatges anaven amunt i avall a la meva ment. Tothom sabia que l'avi s'havia posat malalt, però confiàvem que aviat tornaria a ser a casa, entre nosaltres. Però aquella mateixa nit mentre miràvem la televisió amb el meu pare i amb la meva germana, el timbre del telèfon va trencar un silenci quasi pactat, respectuós però ple d'esperança.
Era la meva mare. Just comunicava des de l'hospital que el meu avi ens havia deixat. Mai podré oblidar aquell moment. Vaig sentir ràbia i por a la vegada; era molt important per mi i el fet de pensar que mai més el tornaria a veure, em feia caure en un estat de bogeria i tristesa desconsolada.
Ara que ja han passat els anys i sóc més gran, puc dir que el recordo amb alegria i que em fa feliç saber que la seva ànima seguirà viva entre nosaltres per sempre.
...Just eren tocades les 21h. de la nit.
Tamara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Aquest blog cada cop em va agradant més. Avui jo també he decidit formar-ne part i ho he fet amb un escrit personal el qual tracta sobre un moment molt trist; la mort del meu avi. Així és com jo em sentia en aquell moment. Espero que us agradi a tots/es!
Ja t'ho he dit abans, sembla que només tenim ganes d'escriure quan les coses van malament o pensem melancònicament. En fi, m'alegro de que anem col·laborant xD
un petoneet!!
la del últim sóc jo.
osigui què intel·ligent...
Sóc jo, l'Elena. Ara si :)
es una historia tristaaaaaa, pero es bonic que l'hagis escrit perq es una experiencia propia i això ajuda a expressar-te..:)
en fi, aqui tothom sap escriure de meraveeellaaa! (xd)
unpetonet!
Carla.
l'Elena te tora la raó, la majoria de vegades només escrevim quan les coses van malement o estem tristos i bueno ja sabem tot...etc etc etc!
el text està molt bé tamara!!! el que mes m'ha agradat ha sigut el títol al final de tot!
tu sasp!!tots sabem!:)
un pto litelaterians!xD
Sóc la Paula! poso un altre cop el comentari xk he vist unes faltes...es el k te no revisar les coses abans de publicar bueno ho deixo un altre cop:
L'Elena te tota la raó, la majoria de vegades només escrevim quan les coses van malament o estem tristos i bueno ja sabem tots...etc etc etc!
el text està molt bé Tamara!!! el que mes m'ha agradat ha sigut el títol al final de tot!
tu saps!!tots sabem!:)
un pto litelaterians!xD
paula
Molt bé Tamara! Els escrits sempre són personals, però aquest una miqueta més. Gràcies.
Ramon
simplement genial, tamara!
molt maco.
petons a tots!
Anna
Publica un comentari a l'entrada