T'estimo,
no t'estimo,
et beso, t'abraço, et detesto,
et deixo i no et deixo.
Et desitjo,
t'enanyo, t'acaricio,
t'odio quan vull,
però faig cas al teu cor
i sempre,
et dono la mà.
Et dono la mà
i sento dins meu papallones
que aletejen fortament.
Ara,
després d'aquesta confessió,
d'aquesta humil confessió,
diga'm, explica'm,
quin sentiment és aquest,
el que s'amaga darrere les nostres mans.
Diga'm, explica'm.
Meritxell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
No estic segura de que m'agradi, de fet, no m'agrada pas del tot.
Serà que la Carla m'ha encomanat la seva indecisió amb el poema... ¬¬'
en fi, aquí està la resposta que tantes ganes tenia el senyor Busquets que algú fes i així de pas, ja he publicat.
Apa, que vagi bé literaturians! xD
un petó =)
I like it :)
crec que és una bona resposta al poema de la Carla. Molt bonics els dos =)
apa un salut! xD
pD: ja tinc la cançó d'en Lluís Llach.
Mariona.
:O
jaja, l'has continuat!
mb mb, m'agrada :)
unpetoo
q llesta i no firma xD
comentari numero 3 de la Carla u_U
xD (vull dir per déu) !!!
Molt bo, oi? Ja veig els comentaris, ja. Aquest bloc treu fum per les orelles.
Algú gosa continuar el poema? Ànims
Mon
Mariona: pots penjar la cançó? Si no pots porta-la divendres.
Mon
M'agrada això que em diu la Meritxell: "el senyor Busquets".
Sona bé, oi?
Mon
Al poema de la Meritxell vaig deixar un comentari absurd que deia que em recordava al de la Carla, ho deia perquè no sabia si era continuació del poema o inspiració en el poema :)
Per cert, senyor Busquets, si vostè és senyor, nosaltres serem senyoretes!
Mei
Publica un comentari a l'entrada