Aquell home

Aquell home no va acceptar mai que la seva dona lluís les seves primaveres a la platja, a la vista de tothom, i ara, inaugurats els seus hiverns, tampoc. Què s’ha pensat. Aquell home prohibia les faldilles curtes a les nenes perquè deia que les filles no eren unes qualssevol. Aquell home malparlava de la veïna del segon perquè es pintava massa, i de la fruitera, perquè, viuda com era, s’havia tornat a casar. Aquell home tenia molt amunt el concepte d’amor. I dels joves malparlava absolutament de tots perquè es droguen i no coneixen l’esforç ni la moral ni l’educació.
Aquell home volia tornar a casa i trobar el plat a la taula, la roba ben planxada i la dona callada, que prou ja l’atabalaven els treballadors al seu càrrec. Aquell home volia ser l’amo del seu silenci, de les seves paraules i estirabots, i de les opinions dels altres; entrar i sortir, marxar sense acomiadar-se quan li donés la gana, fer i desfer, portar els comptes i demanar continus explicacions a qui fos. I que a l’hora d’anar a dormir les seves filles li fessin un petó, com ha de ser en una família modèlica.
Perquè aquell home era un home com calia i n o acceptava discussió, un home d’aquells que no ploren, d’aquells de veritat, amo de ca seva fet a si mateix, dels qui treballen, dels guerrers del dia a dia, complidor i felicitat a la feina, absolut dels pecats al temple on cada diumenge a cops d’oracions es guanyava un lloc al costat del Senyor. Ah! I seguidor també - el primer- del millor equip del món de futbol.
Aquell home rematava les converses amb un perquè ho dic jo i prou. ell portava els pantalons i aquí mano jo. Aquell home dominava el sofà i el televisor. Aquell home convidava sempre al bar i sempre guanyava al dominó. Aquell home a les eleccions votava a qui voten els senyors, odre, moderació i tradició.
Aquell home se sentia guanyador, treballador, indispensable. Ho tenia tot i ell mateix s’encarregava de fer-li-ho saber a tothom.
Aquell home sempre deia no, excepte als seus superiors.

- Ah, ves per on. És aquell que camina per allà, el del bastó.

- Pobrissó, Tan sol!

Paula Sánchez