Van Gogh, La noche estrellada, 1889.
Mercè Cama Vilà
dimecres, 21 de maig del 2008
Nit
Les arrels que escupen branques de marbre i m’esquitxen amb la suor dels estels, m’han escrit un relat de por, i jo en sóc la protagonista. M’han dibuixat el paradigma d’un moment humit, han ofegat els propòsits d’una espelma que es volia suïcidar i, dins un cotxe fúnebre, han organitzat una romàntica velada. De les arrels, un silenci estripat, dolgut, manipulat, violat... i unes cames, estirades dins un llit, que demanen a crits apagar el llum i posar-se a dormir, després d’afegir una última oració a aquest paper sense sentit.
Van Gogh, La noche estrellada, 1889.
Mercè Cama Vilà
Van Gogh, La noche estrellada, 1889.
Mercè Cama Vilà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Bé, aquest és un text molt... "íntim" (no sé quina paraula utilitzar). El que vull dir és que aquest text tothom el pot i l'ha d'entendre a la seva manera perquè quan el vaig escriure simplement vaig deixar sortir el que tenia al cap, i a algú li pot semblar que no té sentit.
I res... era per donar-li vidilla al blog que l'estem abandonant!
espero que us agradi,
salut!
Per cert, he posat aquesta imatge d'un quadre de Vah Gogh perquè em desperta una sensació semblant a la que em desperta el text.
Mira per on que crec que és un dels teus texts (dels que m'he llegit)que més m'ha agradat. Pot ser per què m'ha transportat a la nit, i penso que és molt important fer arribar al lector allà on vols que arribi, interpreti com interpreti el poema. Donar olor, forma i color a un pensament, ja el fa especial, i aconseguir-ho ja és fer poesia.
Van Gogh tenia cara de pocs amics. xD
Un petó reina. Espero que la gent t'estimi més que no pas a mi i a París. Sóc una víctima del sistema. Però es que aguantar dia a dia no és fàcil, que la gent em tiri rotllos de paper de wàter al cap pels passadissos de l'institut no és gens gratificant... Només espero, que el poble t'accepti i no t'ignori com han fet amb mi.
Firmat: Algú que pateix abusos dels seus companys d'escola des de p3. Elena.
Quanta, quanta literatura, la teva i la de la teva comentarista. Molt bé a les dues. Gràcies pel teu escrit i pel Van Gogh de tots.
Mon
Publica un comentari a l'entrada