Dóna'm la mà.
Estima'm,
no m'estimis.
Besa'm, abraça'm, detesta'm,
deixa'm, no em deixis!
Desitja'm.
Enganya'm, acaricia'm,
odia'm si vols...
Però dóna'm la mà.
Dóna'm.
Carla.
dissabte, 10 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
hòstia, no sé què he fet
no m'agrada massa el poema, per no dir gens xd
Carla.
Aquest poema em recorda a aquell de l'Enric Cassases de "dona'm, mata'm, corda...i tal". Reflexa molt bé aquell sentiment de... voler o no voler, de inseguretat. Està molt bé.
No sabia jo que teniem tantes poetes a classe x)
un petoneeeet!!
Elena
Molt bé, Carla. El poema dius -tu mateixa- que no t'agrada massa. A mi sí que m'agrada, i a diferència d'altres escrits crec que aquest poema en pot donar d'altres. Vull dir, que pot continuar-lo, com una història. Per exemple, pots fer que parli l'altre...
Continua.
Ramon
Uauu... és super maco. D'aquí a uns anys una de nosaltres publicarà un llibre, jo ho sé, jeje.
Mercè.
Publica un comentari a l'entrada