Sóc del centre de la nostra ciutat. Un barri considerat culte, de bona gent, de gent de tota la vida, de gent arcaica. On encara en alguns racons a les nits d'estiu es reuneixen al carrer i amb quatre cadires ja tenen la nit muntada.
Al meu barri, el meu estimat barri, té des de mercats de tota la vida on la gent gran i no tan gran encara hi van a comprar, sense haver-se deixat entebanar per grans centres comercials. Places on joves s'hi reuneixen. Escoles per els més petits. Esglèsies pels més ecleciàstics i burdells per els més desesperats.
Des de casa, des de la part de darrera vigilo i contemplo la ciutat. I des de la part de davant vigilo i contemplo l'immens mar i les seves costes. On la platja a l'hivern és solitària, on ningú gosa posar un peu a l'aigua, però en canvi a l'arribar la calor s'omple de gom a gom i la gent busca desesperadament un lloc. Però en arribar el fred tot queda igual, un lloc ben solitari.
Anna Blanch
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt bé, Anna. Esperem que continuïs escrivint així de bé. Ramon
Publica un comentari a l'entrada