Sóc del petit poble vilassarenc on pengem ases al campanar per Nadal i sense pensar desapareix el rellotge del poble sense saber on ha anat a parar.
Per Sant Joan fem festes sense parar, celebrem la diada del nostre patró Joan.
Un cop a l’any Vilassar és un paradís, on tots els carrers estan replets de flors i colors que formen el que se’n diu un mar de flors.
Des de la finestra puc veure l’etern i infinit mar, on des del Castell de Burriac vigilen qui ve i qui se’n va.
Paula Sánchez
dimecres, 28 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bé Paula, bé. Has mirat el correu?
Avant! Mon
Bé Paula, bé. Has mirat el correu?
Avant! Mon
ja l'he vist, aviam si em surt algo millor!
Publica un comentari a l'entrada